Tractament del càncer de pròstata

Hi ha molts tipus d’abordatges i tractaments davant del diagnòstic d’un Càncer de pròstata (CaP) localitzat depenent de l’estadi i el grup de risc. Però en tots ells la decisió ha de ser consensuada amb el pacient i valorada per un equip mèdic multidisciplinari segons les directrius marcades a les guies internacionals.

Les modalitats descrites actualment són:

  • A) Observació:
    1. En què consisteix? – Controls periòdics amb analítica i control de símptomes sense cap tractament actiu.
    2. A qui està indicat? – Pacients amb un CaP localitzat i una expectativa de vida menor a 10 anys.
    1.  
  • B) Vigilància Activa:
    1. En què consisteix? – Controls periòdics cada 6 mesos amb analítica i/o ressonància de pròstata, i biòpsies de pròstata cada 12-24 mesos, sense cap tractament actiu d’entrada. En cas que hi hagi una evolució de l’agressivitat del tumor a les biòpsies es decideix realitzar un tractament actiu. Si no, se segueix en vigilància.
    2. A qui està indicat? – Pacients amb una expectativa de vida superior a 10 anys, amb un CaP localitzat categoritzat de baix risc segons les guies, que no es vulguin sotmetre d’entrada a un tractament actiu o diferir-lo un temps per posposar les possibles seqüeles dels altres tractaments.
  1.  
  • C)  Cirurgia – Prostatectomia Radical (Oberta, laparoscòpica o robòtica):
    1. En què consisteix? – Extirpació quirúrgica de la glàndula prostàtica i les vesícules seminals mitjançant cirurgia robòtica i reconstrucció de la via urinària. Clàssicament les seqüeles de la cirurgia oberta eren una alta taxa d’incontinència urinària i disfunció erèctil. Amb la plataforma robòtica aquestes taxes de complicació han millorat moltíssim, però encara hi ha un percentatge de pacient que les poden presentar.
    2. A qui està indicat? – Pacients amb una expectativa de vida major de 10 anys i un CaP localitzat categoritzat de baix risc (i es vulguin tractar directament), de risc intermedi o d’alt risc segons les guies. En aquests darrers dos grups pot ser necessària una extirpació dels ganglis limfàtics pèlvics durant el mateix acte.
  • D)  Radioteràpia externa +/- hormonoteràpia:
  1. En què consisteix? – Irradiació externa de la glàndula prostàtica i les vesícules seminals amb una dosi terapèutica repartida en diverses sessions diàries amb una durada aproximada de 3-6 setmana en funció de l’estadi, el risc i el tipus d’acceleradors. L’eficàcia és comparable a la cirurgia amb efectes secundaris similars a l’esfera urinària i sexual. La toxicitat greu és menor al 5%.
  2. A qui està indicat? – Mateixes indicacions que a la cirurgia. En els casos de risc intermedi i alt està indicada l’hormonoteràpia (entre 6-36 mesos). I als alts risc també està indicada la irradiació dels ganglis pèlvics.
  1.  
  • E) Braquiteràpia:
        1. En què consisteix? – Irradiació interna de la glàndula prostàtica amb implants permanents o no permanents.
        2. A qui està indicat? – Pacients amb una expectativa de vida més gran de 10 anys i un CaP localitzat categoritzat de baix risc, que no vulguin sotmetre’s a les altres alternatives terapèutiques. 

         

  • F) Altres tractaments/Teràpia focal (Experimentals)
    • Crioteràpia:
      1. En què consisteix? – Aplicació transperineal de crioagulles que apliquen dos cicles de congelació a la pròstata. La tècnica es pot fer servir en tota la glàndula o en part de la mateixa (teràpia focal)
      2. A qui està indicat? – Pacients amb un CaP localitzat categoritzat de baix/intermedi risc, pròstata menors de 40cc i sense símptomes urinaris i amb una expectativa de vida superior a 10 anys.
  • HIFU:
    1.  En què consisteix? – Aplicació transrectal d’ones ultrasòniques que tracten la pròstata per mitjà de calor (65ºC). La tècnica es pot fer servir en tota la glàndula o en part de la mateixa (teràpia focal)

    2. Pacients amb un CaP localitzat categoritzat de baix/intermedi risc, amb una expectativa de vida superior a 10 anys i sempre en l’àmbit experimental.