Rehabilitació peniana després d’un càncer de pròstata
La prostatectomia radical en qualsevol de les seves formes (oberta, laparoscòpica o robòtica) és una intervenció que es practica molt en els pacients amb càncer de pròstata clínicament localitzat i una esperança de vida mínima de 10 anys. Aquesta intervenció pot originar seqüeles específiques del tractament que afecten la qualitat de vida relacionada amb la salut sexual. Aquest resultat funcional ha esdevingut cada vegada més important tenint en compte que el diagnòstic de càncer de pròstata és cada vegada més freqüent en pacients més joves. Les investigacions han revelat que al voltant del 25% -75% dels homes presenta disfunció erèctil postoperatòria.
La disfunció erèctil post-prostatectomia radical és multifactorial. La lesió dels nervis cavernosos indueix factors pro-apoptòtics (pèrdua del múscul llis) i pro-fibròtics (augment del col·lagen) als cossos cavernosos. Aquests canvis també podrien ser degut a una oxigenació insuficient secundària a alteracions de la irrigació dels cossos cavernosos.
Tractament per a la Rehabilitació peniana després de prostatectomia radical
El concepte de rehabilitació peniana va sorgir a la dècada dels 90 amb l’evolució en el diagnòstic i tractament del càncer de pròstata. Entre els seus objectius pretén desenvolupar diverses ereccions per setmana que permetin una correcta oxigenació dels cossos cavernosos, prevenint la fibrosi, la disminució de longitud peniana i la “fuga venosa”. L’objectiu final serà la prevenció d’aquests danys estructurals per millorar la capacitat de recuperar la funció erèctil basal. Per a això utilitzem una estratègia de tractament multimodal que combina fàrmacs via oral, fàrmacs vasoactius i dispositius de buit. És important un seguiment estricte d’aquests pacients ja que durant la seva evolució requeriran ajustaments de dosi.