Disfunció erèctil: teràpia sexual i de parella

  • La disfunció erèctil és l'aparició d'un canvi en la qualitat de l'erecció tant en termes de rigidesa com en la capacitat de mantenir-la per tal de gaudir d'una relació sexual satisfactòria.
 
  • El correcte abordatge de la disfunció erèctil requereix la majoria de les vegades un enfocament multidisciplinari compartit i en col·laboració amb diferents professionals.
 
  • En molts casos el desencadenant és el component psicogen de manera que la valoració, orientació i el tractament psicològic és imprescindible.
 
  • L'exigència de "funcionament" no permet o incapacita gaudir de l'acte sexual, la qual cosa genera en el pacient una actitud d'alerta que li provoca estar més pendent d'obtenir i mantenir una erecció que de relaxar-se i donar / rebre plaer.
 
  • Genera inseguretat, ansietat, insatisfacció, culpabilitat i frustració, tant en l'individu com en la interacció amb la parella.
 
  • L'exigència d'aconseguir en cada contacte sexual l'erecció i / o penetració, l'ansietat anticipatòria a la disfunció, la por de no ser capaç de mantenir-la, les experiències prèvies, la preocupació per la crítica, les expectatives omnipotents o desmesurades de satisfer a la parella (por al rebuig i a l'abandonament). En definitiva, un excés de preocupació pel bon funcionament sexual provoca que davant la mínima dificultat aparegui ansietat i la por a no ser capaç de respondre. També s'han de considerar desencadenants d'estrès en determinades situacions (problemes laborals, de parella, familiars i de tota índole) que poden constituir un factor determinant en l'aparició i manteniment de la disfunció.
 
  • El nivell de comunicació en la parella en la majoria de casos és insatisfactori tant a nivell sexual com a nivell general (manca d'assertivitat o franquesa).
  • L'objectiu inicial és expressar, detectar i modificar les causes immediates i concretes per reduir el nivell d'ansietat. L’ansietat anticipatòria (por al fracàs) davant el rendiment sexual i l'exigència "a funcionar" la té un paper essencial tant en l'origen com en el manteniment d'aquesta disfunció.
 
  • A partir de tècniques cognitiu-conductuals es proposen objectius com:
    • Identificar i combatre els pensaments anticipatoris referits a les relacions sexuals substituint-los per altres més adaptatius.
    • Disminuir les distorsions cognitives relacionades amb l'exigència, perfeccionisme, culpa i la por a l'abandonament.
    • Atenuar i controlar les respostes fisiològiques
    • Reduir els nivells de tensió associats a l'acte sexual i realitzar aproximacions successives satisfactòries
 
  • Programa d'intervenció:
    • Psicoeducació sexual (informació sexual en general, mites sexuals i tabús)
    • Potenciar un estil de vida saludable (Autocura)
    • Entrenament en Relaxació, “Mindfulness” i Tècniques per descentrar l'atenció.
    • Respiració diafragmàtica: Part del procés fisiològic de l’erecció inclou el correcte funcionament del sistema nerviós parasimpàtic (SNP) i la respiració profunda activa el SNP.
    • Millorar la introspecció i la reestructuració dels pensaments automàtics i anticipatoris (Creences disfuncionals).
    • Dessensibilització sistemàtica personalitzada (en imaginació i en viu) a partir d'exercicis graduals
    • Programa d'Autoestimulació i Fases Teràpia Sexual personalitzat i adaptat a cada pacient i procés.
    • Teràpia amb EMDR.
 
  • Quan el pacient que acudeix a consulta té parella, la Teràpia sexual de Parella s'orienta cap a la cooperació i implicació de les dues parts, responsabilitzant i compartint l'abordatge de forma simultània.
 
  • Tant a nivell individual com a nivell de parella, sovint s'estableix un entrenament en habilitats socials (assertivitat) i en millora de la qualitat de comunicació.
 
  • De vegades, es combina amb tractament psiquiàtric o farmacològic (IPDE5)