Fimosi
Tractament per a la Fimosi
La circumcisió és una de les intervencions urològiques més històricament realitzades, però no és un tema trivial i per tant mereix el mateix nivell de planificació i consideració que es dóna a totes les cirurgies més importants.
Les indicacions són molt diverses: des del ritual religiós, l’hàbit social, el tractament mèdic per patologies com la balanitis xeròtica o la parafilmosi, fins i tot per raons higièniques, o per tal de reduïr els riscos relatius a infeccions del tracte urinari (UTI), o infeccions de transmissió sexual (STDs).
Existeix una gran varietat de tècniques quirúrgiques que dependrà de la preferència del cirurgià i del grau de fimosi en cada pacient, conferint-li com a objectiu principal l’extirpació del prepuci. De manera que el gland estarà exposat definitivament, donant lloc a un canvi en el microambient d’aquesta superfície.
En els nens més grans i adolescents, practicar el procediment en condicions d’anestèsia general és generalment preferible, encara que pot ser realitzat mitjançant anestèsia local amb èxit.
El procediment generalment comprèn uns 30 minuts. Després de completar el procediment, el penis serà recobert amb un ungüent amb propietats antibiòtiques, i embolicat amb un embenat compressiu. En els pròxims dies després de la cirurgia, vostè pot sentir dolor a la regió del seu penis mostrant inflor o blaus.
La cicatrització del penis sol comprendre entre 7 i 10 dies i els punts cauran pel seu compte en les pròximes setmanes.
Complicacions després de la circumcisió
Com qualsevol procediment quirúrgic, la circumcisió no està exempta de riscos i complicacions.
Les complicacions quirúrgiques més freqüents associades amb la circumcisió inclouen el sagnat o infecció, encara que també poden ocórrer efectes secundaris relacionats amb l’anestèsia.
Altres possibles, però menys comuns, poden ser la persistència d’un prepuci redundant, fístules uretrocutànies, retenció urinària o desenvolupament d’un penis ocult, o enterrat per l’excés de retirada prepucial, requetint a vegades d’una posterior reparació quirúrga reconstructiva posterior que inclou un ventall de recursos possibles: des de l’ús d’empelts cutanis lliures, flaps escrotals o pediculats, abdominoplàstia o liposucció púbica, a més d’allargament per secció dels lligaments suspensoris del penis, i escrotoplàsties.
