Síndrome de Dèficit de Testosterona i Desig Sexual Hipoactiu
Síndrome de dèficit de testosterona
La síndrome de dèficit de testosterona (SDT) és una síndrome clínica i bioquímica associada a l’edat que es caracteritza per uns símptomes suggestius de dèficit de testosterona i una disminució dels nivells de testosterona sèrica.
La majoria d’ocasions el motiu de consulta a l’uròleg / andròleg és la disfunció erèctil o la disminució de la libido. Però més enllà d’aquests símptomes, el dèficit de testosterona associa una sèrie de condicions que afecten negativament la salut de l’home.
Tant els nivells plasmàtics de testosterona com els de les seves proteïnes transportadores presenten importants canvis associats a l’envelliment. Així, mentre els nivells de testosterona total i albúmina tenen tendència a disminuir, els nivells de SHBG (proteïna transportadora d’hormones sexuals) augmenten; per tant hi haurà més testosterona plasmàtica que s’unirà a la SHBG, amb el consegüent descens de les fraccions de testosterona lliure i biodisponible. Per tot això els nivells de testosterona lliure i biodisponible baixaran amb l’edat en major mesura que els de testosterona total. S’ha observat en estudis poblacionals que als 80 anys d’edat, els homes presenten únicament el 50% dels nivells de testosterona observats en homes sans de 20 anys d’edat.
La disminució dels nivells sèrics de testosterona produirà entre altres efectes una disminució de la funció sexual i de l’estat d’ànim, així com disminució de la densitat mineral òssia i canvis en la composició corporal.
L’objectiu principal del tractament substitutiu amb testosterona és restablir les concentracions fisiològiques normals de testosterona. El mètode de tractament substitutiu amb testosterona depèn de la disponibilitat, seguretat, tolerabilitat, eficàcia i preferència del pacient i del metge. En l’actualitat es disposen de presentacions injectables i gels transdèrmics.
Desig sexual hipoactiu
El desig sexual hipoactiu (TDSH) o baix desig sexual és l’absència persistent de pensaments, fantasies eròtiques i falta de motivació per tenir activitat sexual.
Sovint la persona amb TDSH evita qualsevol tipus de contacte sexual.
La persona no comença (desig espontani) ni respon a la parella (desig receptiu).
La falta de desig comporta alteracions en les relacions de parella, tot i que algunes vegades és la causa i en altres la conseqüència.
Aquesta falta d’interès pot donar-se tant en qualsevol àrea de la sexualitat en general (TDSH generalitzat) o cap a la parella de forma específica (TDSH situacional).
La disminució del desig pot ser secundària a una disfunció erèctil o altres trastorns sexuals.
Podem parlar de causes multifactorials (factors orgànics, psicològics i/o de l’entorn).
Tractament psicològic
L’objectiu és recuperar la motivació per tenir interaccions sexuals i les fantasies eròtiques.
Psicoeducació i pensaments realistes: “l’home no sempre té ganes”.
Descobrir i afavorir els inductors de desig.
Realitzar tècniques de reconnexió físic-emocional amb la parella (focalització sensorial).
Incorporar idees per potenciar el desig com jocs sexuals i/o joguines eròtiques per diversificar, innovar i enriquir l’erotisme.
Provar altres activitats eròtiques sense penetració; així s’acostuma i s’entrena a la parella a diversificar les pràctiques sexuals.
S’aconsella que s’estableixi un ritme sexual més o menys estable per crear un hàbit, programant les trobades d’intimitat.