Urologia Pediàtrica

La fimosi és un quadre caracteritzat per la impossibilitat per retreure el prepuci i descobrir el gland. És fisiològica fins als 3 anys. La incidència de fimosi als 6-7 anys és del 8% i als 16 anys de l'1%. El seu tractament inicial sol ser tòpic mitjançant corticoides. Si no responguessin al tractament tòpic, existís una indicació absoluta o preferència familiar, es realitza la circumcisió. Aquesta cirurgia consisteix en la resecció d'un maneguet del prepuci. Hi ha altres opcions com la circumcisió parcial en la qual es conserva el prepuci, fent una incisió mínima en l'anell fimòtic preservant d'aquesta manera el prepuci.
El penis enterrat és un penis de mida normal que, a causa d'una anomalia en la fixació d'una de les seves capes, queda camuflat per un coixí de greix suprapúbic. Aquesta situació poc estètica, pot afavorir les infeccions com la balanitis i dificultar la projecció de la micció. La seva cirurgia consisteix en la fixació de les capes del penis a plans profunds, sent de vegades necessari realitzar una liposucció del coixí suprapúbic.
El penis palmat apareix quan la pell escrotal s'estén cap a la cara inferior del penis, fins i tot fins al solc balano-prepucial. Pot ser congènit o aparèixer després d'una cirurgia de penis. La cirurgia reparadora consisteix a realitzar unes incisions a l'escrot amb posterior sutura que milloren l'aspecte cosmètic i funcional del penis.
La curvatura congènita peniana es deu a una desproporció dels cossos cavernosos i pot ser ventral, dorsal o lateral. Quan apareix de manera aïllada sol ser lateral i té una incidència del 0,6%. Freqüentment no es reconeix fins al final de la infància perquè l'aparença del penis és normal, només s'observa la curvatura durant les ereccions. No sempre necessita de cirurgia reparadora, es decideix segons el seu grau d'afectació. La cirurgia principalment consisteix a realitzar uns punts (plicatures) per compensar la desviació peniana.
Durant el descens testicular a partir del tercer mes, els testicles arrosseguen una llengüeta de peritoneu que en arribar a l’escrot s'oblitera. Una alteració en aquesta obliteració donarà lloc a una persistència del conducte peritoneu-vaginal, que pot provocar un flux de líquid de l'abdomen a l'escrot (hidrocele comunicant). Aquesta persistència es presenta al 5% dels nounats. Hi pot haver un retard en l'obliteració fins als 2 anys, però si persisteix el líquid a nivell escrotal és el que causa el que es coneix com un hidrocele simple. La importància de la seva correcció és pel risc més elevat que presenta d’herniació de nanses intestinals. La seva cirurgia es realitza mitjançant un abordatge inguinal i s'allibera la llengüeta de peritoneu i es tanca l'orifici peritoneal.
Des del tercer mes de gestació el testicle inicia el seu descens des del retroperitoneu passant pel canal inguinal fins arribar finalment a l'escrot. El testicle que no ha realitzat una migració completa i es troba fora de la bossa escrotal, a qualsevol punt del seu trajecte fisiològic és el que s’anomena un testicle criptorquídic. Entre un 2-5% dels nounats a terme i fins al 30% dels prematurs presenten criptorquídia. Els seus principals riscos són, l’aparició d’un càncer de testicle i l’afectació de la fertilitat, és per això que està justificada el seu tractament precoç. En cas de tractar-se d'un testicle palpable el seu abordatge serà per via engonal, alliberant al testicle i fixant-lo a la bossa escrotal. En cas de tractar-se d'un testicle no papable i no es pot localitzar el testicle a nivell inguinal es realitzarà una cirurgia laparoscòpica exploradora per localitzar i descendir el testicle o descartar-ne la seva presència