El risc cardiovascular és la probabilitat que una persona pateixi un esdeveniment cardiovascular arterioscleròtic mortal o no mortal en un període de temps definit.
Això és el resultat de l'efecte combinat de diversos factors de risc cardiovascular que poden ser modificables o no modificables.
En els últims anys s’ha observat un augment d’alguns dels factors de risc cardiovasculars (FRCV) com són l’obesitat i la diabetis.
L’esdeveniment es produeix per l’acumulació de dipòsits de greix a les artèries, coneguda com arteriosclerosis, que, juntament amb els altres factors de risc cardiovascular esmentats anteriorment, augmenta el risc de patir malalties cardíaques i vasculars, ja sigui en els vasos cerebrals o en altres zones perifèriques (per exemple, els òrgans genitals).
Hi ha evidència que confirma que l’esdeveniment clau que desencadena l’aterogènesi és l’augment del colesterol LDL (Low Density Lipoprotein) i altres apolipoproteïnes.
Una funció erèctil normal necessita la coordinació de factors vasculars, neurològics, cavernosos, hormonals i psicològics. L’afectació d’algun d’aquests factors podria causar disfunció erèctil.
Tradicionalment, s’ha classificat l’origen de la disfunció erèctil en orgànica, psicògena o mixta. Avui sabem que podem trobar una causa orgànica en un 80% dels casos.
Els factors de risc cardiovascular (tabac, hiperlipèmia, hipertensió arterial, diabetis, etc.) són la causa de disfunció erèctil d’origen vascular més freqüent. La bona notícia és que podem tractar-los.
La diabetis mellitus produeix una arteriopatia i neuropatia autonòmica que causa disfunció erèctil en edats joves (el 35-50% dels homes amb diabetis pateixen disfunció erèctil).
La hipertensió arterial pot causar disfunció erèctil també a causa de l’arteriopatia que provoca.
La hiperlipèmia produeix un acumulació de colesterol a les artèries que deriva en una arteriopatia perifèrica, afavorint l’aparició de disfunció erèctil.
Els hàbits nocius per a la salut com fumar, l’obesitat i la manca d’exercici poden contribuir a la disfunció erèctil afectant el flux sanguini dels vasos.
La disfunció erèctil pot ser, per tant, un marcador de risc cardiovascular i podria indicar malaltia arterial també en altres localitzacions (Fig. 1 i 2). Per aquest motiu, és important realitzar un estudi per tractar de forma específica tots els factors de risc cardiovascular afegits.
Com hem explicat abans, el risc cardiovascular és l’efecte combinat dels diferents factors de risc cardiovascular, per la qual cosa serà necessari un abordatge integral.
En funció del resultat de l’estudi del risc cardiovascular, s’establirà un pla terapèutic individualitzat per a cada pacient. Aquest pla consistirà generalment en:
1
En les mesures no farmacològiques inclouríem la pèrdua de pes, mesures dietètiques, activitat física i disminució del consum de tabac i alcohol.
Cal remarcar que la pèrdua de pes i les modificacions dietètiques poden disminuir fins a un 70% els nivells de triglicèrids en sang. L’activitat física també juga un paper important ja que pot disminuir fins a un 30% més aquests nivells.
2
Si amb les mesures no farmacològiques no s’aconsegueix un control adequat dels factors de risc, pot ser necessari complementar el tractament amb fàrmacs específics segons les necessitats de cada pacient i del factor de risc a tractar (antihipertensius, antidiabètics, hipolipemiants, etc.).