El concepte de rehabilitació peniana va sorgir a la dècada dels 90 amb l’evolució en el diagnòstic i tractament del càncer de pròstata. Entre els seus objectius, pretén desenvolupar diverses ereccions per setmana que permetin una correcta oxigenació dels cossos cavernosos, prevenint la fibrosi, la disminució de longitud del penis i la fuita venosa.
L’objectiu final és la prevenció d’aquests danys estructurals per millorar la capacitat de recuperar la funció erèctil basal. Per a això, s’utilitza una estratègia de tractament multimodal que combina fàrmacs per via oral, fàrmacs vasoactius i dispositius de buit. És important un seguiment estricte d’aquests pacients, ja que en la seva evolució requeriran ajustos de la dosi.